Fragment de la Terminal (Les races de la Terminal I)
Aquest és un fragment bastant llarg, així que per a no cansar-vos he decidit dividir-lo en dues o tres parts...
---
Tres son les principals races intel·ligents que poblen la terminal, cada una d’elles amb u origen i unes característiques pròpies: Els Gent son la més estesa: tenen dos sexes i son gregaris. La seva curta vida consta de diverses etapes que encara els limiten més, ja que durant molt de temps son massa joves o massa vells. Son supersticiosos, creant tants déus com els son necessaris i adaptant-los a les diferents circumstancies a les que s’han d’enfrontar, generant trets culturals forts que generalment contagien a les demés espècies. Els homúnculs, per la seva banda, son criatures assexuades que presentes més diferencies entre ells que els Gent. Cada individu és, en moltes ocasions, un exemplar únic i la seva aparença pot variar del de la de pràcticament un Gent a éssers de trets bestials. De totes maneres, el que son ser més normal és que es trobin en un punt intermig entre aquestes dues postures extremes. El seu naixement és incert i ningú, ni tan sols ells, coneixen el seu vertader origen. Surten de les Fosques, deambulant sense recordar res, el que els ha fet ser coneguts com al Fills de La Terminal. Els seus orígens solitaris els atreuen cap a poblacions gent, estimulats per la cultura i les relacions personals, així com la seva ànsia de vida, que contrasta amb el seu passat buit. Però amb els temps, a molts els costa trobar el seu lloc entre els Gent, especialment a aquells amb una aparença més estranya, i això els aboca de nou al nomadisme. Es converteixen en errants, ja sigui en la recerca d’una altra societat Gent, ja sigui de manera permanent. També és veritat que els Gent poden arribar a ser molt intolerants i supersticiosos, dos factors que condicionen la seva visió d’aquells que son diferents a ells (fins i tot encara que també siguin Gent) i d’origen desconegut relacionat amb les Ombres... sé de llocs on els cacen tot d’una que surten, considerant-los malastrucs, malvats o simplement perillosos. En segon lloc, els homúnculs rarament formen les seves pròpies societats, i si ho fan son imitacions fugaces de les Gent. Sembla que aquests darrers son els que tenen el vertader poder per a crear grups forts de convivència amb iguals i una habilitat natural per a generar les relacions necessàries per a mantenir-les. (Continuarà...)

La Tafanera
Remoume
del.icio.us
